No sóc gaire donat a fer declaracions fora de les rodes de prensa, no m’hi
trobo a gust. Li tinc molt de respecte, prefereixo no mirar ni veure ni per bé
ni per malament, per no tornar-me boig i seguir tocant de peus a terra. Tinc
una llista infinita de gent del futbol, jugadors, entrenadors, periodistes als
quals en algun moment o altre agrairé les seves paraules i els seus missatges.
El que vull dir avui i que ho sàpiga tothom es reivindicar, o posar de
manifest, que després de com s’estan desenvolupant els aconteixements en
aquestes hores, tot plegat seria bó reflexionar una mica i pensar que la imatge
que estem donant tots plegats no és la que mereix un club históric com el C.F.
GAVÀ.
Dit això, m’agradaría reconèixer i manifestar -cridant pràcticament- l’admiració
per la vostra valentia, lleialtat, compromís, forca, classe, qualitat, afecte, saber
estar, compromís, amistat, caràcter, responsabilitat, maduresa... per tot el
que m’heu demostrat, pel que m’heu donat, en aquest sis mesos a mi i a tot el
cos tècnic. Mai podré pagar-vos tot el que esteu fent per mi i per un model futbolístic
com el que hi ha hagut fins ara. Us estaré eternament agraït. Mai podré tornar
ni oblidar l’afecte que m’heu demostrat. (Perdó i disculpes per on us he
ficat).
Gràcies Juanmi, Jesus, Luca, Juanito, Vivó (ets inmens mestre),
Blanchart, Rubi, Dani, Gimeno, Iván, Juli, Sergio, Llamas, Arsen, Sos, Miki,
Gérard, Xavi, Fran, Grau, Aitor, Álex P., Adrián Ruiz i Aleix.
MOLTES GRACIES
NOIS. Os quiero "niños".
Com diu el meu estimat Míquel Olmo, el fútbol es inmaculat i pur. No
permeteu que us ho treguin.
Moltes gràcies.
ALBERT POCH
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario